EL JOC DE L'AMAGATALL

"Expliquen que una vegada es van reunir en un lloc de la terra tots els sentiments i qualitats dels homes. Quan L'AVORRIMENT havia badallat per tercera vegada, LA BOGERIA, com sempre tan boja, els va proposar: Anem a jugar a l'amagatall?. LA INTRIGA va aixecar la cella intrigada, i LA CURIOSITAT, sense poder contenir-se va preguntar... a l'amagatall? I com és això? És un joc - va explicar LA BOGERIA -, que consisteix en que jo em tapo la cara i començo a comptar des d'un fins a un mil.lió mentre vostès s'amaguen, i quan jo hagi acabat de comptar, el primer de vostès que trobi ocupa el meu lloc per a continuar el joc. L'ENTUSIASME va ballar secundat per L'EUFÒRIA, LA ALEGRIA va donar tants salts que va acabar per convèncer al DUBTE, i fins i tot a LA APATIA, a la que mai interessava gens. Però no tots van voler participar, LA VERITAT va preferir no amagar-se. Per què? si al final sempre la trobaven, i LA SUPÈRBIA va opinar que era un joc molt ximple (en el fons el que li molestava era que la idea no hagués estat d'ella) i LA COBARDIA va preferir no arriscar-se... Un, dos, tres.-va començar a contar LA BOGERIA. La primera en amagar-se va ser LA MANDRA, que com sempre es va deixar caure després de la primera pedra del camí. LA FE va pujar al cel i L'ENVEJA es va amagar després de l'ombra del TRIOMF que amb el seu propi esforç havia assolit pujar a la copa de l'arbre més alt. LA GENEROSITAT gairebé no arribava a amagar-se, cada lloc que trobava li semblava meravellós per a algun dels seus amics, que si un llac cristal·lí? Ideal per a LA BELLESA, que si l'escletxa d'un arbre? Perfecte per a LA TIMIDESA, que si el vol d'una rafaga de vent? Magnific per a LA LLIBERTAT. Així va decidir ocultar-se en un raig de sol. L'EGOISME en canvi va trobar un lloc molt bo des del principi, ventilat, còmode... però sol per a ell. LA MENTIDA es va amagar en el fons dels oceans (mentida, en realitat es va ocultar darrera de l'arc de Sant Martí), LA PASIÓ i EL DESIG en el centre dels volcans. L'OBLIT... se m'ha oblidat on es va amagar... però això no és l'important. Quan LA BOGERIA contava 999999, L'AMOR no s'havia amagat encara, doncs tot es trobava ocupat... fins que va veure un roser i entendrit va decidir amagar-se entre les seves flors. -Un mil.lió - va contar LA BOGERIA i va començar a buscar. La primera a aparèixer va ser LA MANDRA sol a tres passos d'una pedra. Després es va escoltar a LA FE discutint amb Déu en el cel sobre zoologia i LA PASIÓ i EL DESIG els va sentir en el vibrar dels volcans. Al moment menys pensat va trobar a L'ENVEJA i clar va poder deduir on estava EL TRIOMF. L'EGOISMO no va tenir ni que buscar-lo, ell sol va sortir disparat del seu amagatall, havia resultat ser un niu de vespes. De tant caminar va sentir sed i a l'acostar-se al llac va descobrir a LA BELLESA. EL DUBTE va resultar més fàcil encara doncs el va trobar assegut sobre una pedra sense decidir on amagar-se. Així va anar trobant a tots: AL TALENT entre l'herba fresca, a L'ANGOIXA en una fosca cova, a LA MENTIDA darrera de l'arc de Sant Martí (mentida, si ella estava en el fons del oceà) i fins i tot a L'OBLIT... que ja se li havia oblidat que estaven jugant a l'amagatall, però tan sols L'AMOR no apareixia per cap lloc. LA BOGERIA va buscar darrera de cada arbre baix, cada rieró del planeta, en el cim de les montanyes i quan estava per donar-se per vençut va veure un roser i les seves roses... Va agafar una forca i va començar a moure les branques, quan de sobte un dolorós crit es va escoltar. Les espines havien ferit els ulls de L'AMOR; LA BOGERIA no sabia que fer per a disculpar-se, va plorar, va implorar, va demanar disculpes i fins i tot va demanar ser el seu sirvent. Des de llavors es diu que: "L'AMOR ÉS CEC I LA BOGERIA SEMPRE L'ACOMPANYA".