UN SAC DE CLAUS

En Joan era un noi amb molt mal caràcter. S’enfadava, insultava i ofenia a tothom. No tenia amics i encara que era capaç d’adonar-se que amb aquell caràcter de mil dimonis només conseguiria enemics tampoc sabia què fer per tractar de ser més amable.
Quan va fer 16 anys era tanta la seva preocupació i les ganes de relacionar-se amb la gent que va decidir anar a veure l’home més savi que vivia a la seva comarca. Era una mena de bruixot que tenia una fama, ben guanyada, de resoldre molts problemes dels humans.
El bruixot, després d’escoltar el seu problema, li va dir que no era gens fàcil de solucionar però que hi havia una possibilitat.
Li va donar un sac de claus i li va dir que cada vegada que s’enfadés amb una persona clavés un clau a la tanca del jardí de la seva casa. I que tornés a visitar-lo quan estigués una setmana sense clavar-ne cap.
En Joan, encara que no del tot convençut, va proposar-se fer el que el bruixot li havia manat:
El primer dia ja en va haver que clavar 37!!!
Els dies i les setmanes següents també en va haver de clavar força però com que la tasca de clavar claus no li agradava gens ni mica va procurar controlar-se més i ser més respectuós amb la gent.
Al cap d’uns mesos en Joan havia après tan bé a controlar-se que ja va arribar el moment que durant una setmana seguida no en va clavar ni un.
N’estava orgullós del seu progrés, fins i tot ja començava a tenir algun amic. Així que va decidir tornar a veure el bruixot.
Encara que en Joan esperava sentir del bruixot que el tractament havia acabat, per a la seva sorpresa, el bruixot li va dir que ara començava la segona part, la més important:
“Per cada dia que et controlis hauràs de treure un clau. Torna’m a visitar quan tots els claus ja estiguin trets.”
Van haver de passar quatre mesos més fins que ja no quedés cap clau a la tanca.
Arribat aquest dia en Joan va tornar a veure el bruixot amb l’esperança de què li donés la felicitació.
El bruixot va anar amb ell fins a la tanca i li va dir:
“Has fet la feina molt bé però vull que et fixis en la fusta. Com pots veure ha quedat plena de petits foradets. Ja mai tornarà a ser la d’abans. Quan ofens una persona les coses ja mai tornen a quedar com abans.”
Si claves una navalla a una persona i després la treus sempre quedarà la ferida. No importa les vegades que li demanis perdó, la marca de la ferida no desapareixerà mai més.
Si ofens una persona també la deixes ferida i aquesta ferida no desapareixerà mai més.
Tingues cura del que dius a les persones amb qui convius. Pots ferir-les sense adonar-te.
Els amics i les amigues són unes persones que sempre estan al teu costat quan les necessites.
Per això mateix has de tractar-los amb estimació i tendresa.

Potser que per al MÓN, tan sols siguis “Algú”,
però potser per a “Algú” ...“ Potser siguis tot el seu món ”